Passejant per Ciutat Vella

Passejant per la meua ciutat, casi sense direcció, com si algú tinguera les cordes de la titella, han canviat moltes coses, n'hi han moltes turistes, cada vegada es sembla mès a un parc temàtic, enclavat en ciutat vella, amb les velles finques que recorde desde jove però. A voltes em esgota tant record, quan mès llunya casi pitjor, mai la vida ha sigut tan fàcil i tant complicada. El meu cor vol eixir, calla maleit, estás fotut i la presó es el teu hospital, quan estigues bè ja parlarem. Agafe el móvil i faig algunes fotos, aixina sembla que el paseig té algún sentit, sòc un turista vingut del passat a vore la ciutat de la seua joventud. Veig un cartell, es lloga un baix, un antic cinema, ahí vaig vore moltes películes, fa dos o tres vides, el germans Marx, Vértigo de Hitchcock, westerns decadents... Tinc aspecte de policía? La gent em demana informació, molts em miren, com sempre semble vingut d'un altre mon, pense en les cançons que estic fent, camine lentament, baix de les torres de Quart un home dorm, embolicat en una vella manta. De sopar poquet, molt de sabata i res de pa, el meu secret. La meua tia Encarna em diu que ja estic massa prim però encara vull perdre uns kilos, la meua jaqueta de cuir que em vaig comprar amb 18 anys es la meua meta, quan estiga bè dins d'ella...